Sallarès Deu . Sabadell
New social and technologic innovation hub. Competition. 2020. First Prize.
_
Retorn als orígens El recinte industrial de Sallarès Déu representa de forma exemplar un model històric d’implantació econòmica en el territori del Vallès que, amb la terciarització de l’economia, es veu ara interpel·lat per el canvi de paradigma que permet reconvertir els antics espais del treball industrial en nous equipaments amb alt valor afegit. La proposta aborda una triple estratègia que emfasitza els principals valors patrimonials del conjunt de Sallarès Deu: la claredat de la seva ordenació i l’ordre de la seva tipologia estructural. En primer lloc, es proposa una restitució de la configuració original dels espais oberts i tancats del recinte industrial. Aquesta operació, recupera les façanes absorbides per les successives ampliacions sobrevingudes al llarg dels anys i, alhora, posa en valor els patis per a articular la relació entre les diferents naus. Aquesta estratègia treballa, per tant, de fora cap endins, recuperant el caràcter protagonista dels patis com a espais de referència del conjunt, tot fent-los responsables de la regulació climàtica de les naus. En segon lloc, es planteja la possibilitat d’una connexió lineal de tots els àmbits sota la rasant de tot el conjunt. Una nova espina dorsal que estructurarà recorreguts interiors, traçats d’instal·lacions i de serveis i, per tant, facilitarà a l’administració municipal la futura gestió del recinte, permetent senzilles ampliacions, connexions o canvis d’usos entre les diferents naus. Per últim, però el més important, la proposta reforça la idea de recinte en el tractament de tot el conjunt. La obertura de la fàbrica a la ciutat es manté al xamfrà situat al Carrer de Jacint Verdaguer. Aquesta porta històrica del recinte permet definir un nou carrer interior amable i amb activitat que, alhora, facilita l’accés logístic per als usuaris dels edificis. Per a facilitar la gestió del recinte i garantir la independència horària del seu règim d’usos, cada nau, podrà plantejar un accés independent des del carrers perimetrals. Una intervenció pedagògica La proposta vol preservar els valors patrimonials principals de l’edifici, tot recuperant la morfologia de l’antic vapor, consolidant l’illa industrial dels anys 60, i amb una distribució de naus paral·leles al voltant de patis centrals. Es recuperarà el ritme i composició de la façana original de les naus 1 i 2 de l’arquitecte Lluís Muncunill en els trams on s’ha vist per actuacions posteriors, i així poder preservar una imatge del conjunt el més propera a l’inicial. El conjunt adopta una imatge exterior senzilla i clara, que expressa des-acomplexadament la seva naturalesa al visitant així com la convivència respectuosa entre el “nou” i el “vell”. Per una banda, l’edifici pretén expressar de forma didàctica la configuració interior dels seus usos, permetent una lectura clara de la vida de l’edifici, i facilitant la orientació per als usuaris del centre. D’altra banda, també busca comunicar mitjançant les solucions constructives utilitzades: els criteris patrimonials d’intervenció, el seu comportament bio-climàtic del conjunt i el funcionament de les seves instal·lacions. En el seu perímetre la intervenció busca reforçar la centralitat d’aquesta peça dins del barri de Gràcia, preservant la porta principal però alhora fent més permeable el recinte als moviments de la ciutat. Així doncs, es busca que el recinte esdevingui una peça clau en el nou eix cívic que discorre entre l’estació de FGC de Can Feu fins la Plaça del Treball.
