Un espai central geomètricament clar. Una habitació central que es relaciona i relaciona les diferents peces. Els serveis se situen en forma de creu, mentre que les habitacions principals ho fan en diagonal, dilatant la percepció espaial. Viure des del centre. Al centre del centre, com a situació més habitual, es dibuixa una taula de menjar. Ubicant el menjar al centre de l’espai. Menjar com a acte de relació social, però també com a plaer, com a part central de les nostres cultures.
LA GALERIA COM A LLINDAR CLIMÀTIC
Un llindar longitudinal defineix les dues façanes llargues de l’edifici. Un llindar que es configura com a façana gruixuda, com a façana habitable. Un llindar que actua com a mecanisme de control climàtic entre interior i exterior. Un llindar que pot ser porxo, captador energètic o coixí tèrmic, depenent de l’època de l’any i de les condicions climàtiques. Un llindar que també es pot incorporar a les habitacions com a extensió de les mateixes.
DOS SISTEMES COMPLEMENTARIS
Dos sistemes complementaris són l’estratègia constructiva del projecte. El cos interior es construeix amb sistemes lleugers i en sec: estructura portant de fusta i particions d’entramat de fusta amb panells fixats mecànicament. En aquest cos interior és on es concentren les instal·lacions. En canvi, els dos cossos laterals que conformen les galeries es construeixen amb sistemes pesants i humits: estructura de murs i voltes de marès. Un sistema higroscòpic i amb molta inèrcia que configura el perímetre de l’edifici.
RECURSOS LOCALS
Aprofitar allò que tens a mà i explotar els recursos que l’entorn et brinda assegura, en part, una resposta ambiental òptima. D’una banda, els recursos materials, en aquest cas el marès, la pedra que trobem a gran part de l’illa i que ens garanteix un bon comportament higroscòpic i una elevada inèrcia, mecanismes que responen a les condicions climàtiques de l’entorn. D’altra banda, també s’aprofiten els recursos naturals, com el sol, la ventilació creuada o l’embat, la brisa marina que els dies més calorosos bufa de mar a terra. I finalment, els recursos humans, tant les habilitats dels artesans com el coneixement secular que el pas del temps ha anat perfeccionant.
ORDINARI, HABITUAL, COMÚ
L’entorn construït mallorquí és eminentment petri. Entre les pedres domina el marès. La proposta no vol ser-ne excepció. La proposta vol diluir-se en el paisatge construït de l’Illa. No tan sols per la seva materialitat, sinó també per la seva volumetria, per la seva composició, per la seva fesomia, l’edifici vol formar part del que és ordinari, habitual, comú.
_
