Ripoll Tizón Arquitectes . Estruch Martorell Arquitectes . Estudi E. Torres Pujol . renders: © binil
Situat al límit entre l’eixample i el parc del Serral de ses Monges, coronat pel Monestir de Sant Pere i els antics molins de vent, l’edifici se situa en un solar entre mitgeres de forma trapezoidal les façanes del qual disposen de qualitats molt diferenciades. Els espais exteriors conformen la forma de l’edifici per tal d’integrar els valors de l’entorn en el projecte. Orientada a les bones vistes, la façana principal genera un gran porxo d’accés als habitatges i de relació entre veïns. La part posterior incorpora la forma obliqua del solar girant l’edifici a la recerca dels raigs de sol matinals i les visuals llargues. Finalment, s’aprofita la diferència de nivell entre el carrer i el solar per crear un porxo comunitari vinculat al pati d’illa, amb trasters i pàrquings per a bicicletes.
Els habitatges funcionen d’una manera similar, estances de mesures genèriques que funcionen com a sala d’estar, menjador o dormitori, deixant a l’elecció dels usuaris on situar cada estança en funció de les necessitats i èpoques de l’any. Les estances es distribueixen en tres franges, dues exteriors servides i una servidora central, desfasades la meitat entre si per tal de generar diagonals que ampliïn la percepció dels habitatges. Les habitacions d’accés a l’habitatge funcionen com un filtre, entre l’exterior i l’interior i entre el públic i el privat. D’una banda, disposen d’un gran finestral que permet captar calor a l’hivern i distribuir-lo a la resta d’estades o bé obrir-se completament a l’estiu i funcionar com a extensió del porxo d’accés. De l’altra, suposen una superfície addicional per a l’habitatge que pot ser habitada de maneres diverses atès el seu caràcter ambigu.
La ceràmica i la pedra de marès són dos materials locals amb una llarga tradició constructiva a Mallorca. La principal complexitat del projecte rau en la combinació de dos sistemes constructius que adopten rols molt diferenciats. La ceràmica conforma el gruix de l’edifici i exerceix una tasca estructural i de compartimentació, mentre que la pedra de marès remata l’edifici emfatitzant i dotant d’expressivitat els punts singulars del projecte.
Cada estança conforma una cel·la estructural. Murs de càrrega de maó ceràmic de 20cm de gruix recorren el perímetre fins al llindar de trobada de les diferents estances, on un pilar de pedra de marès de 40x40cm apareix i articula la unió entre aquestes, permetent ser envoltat per totes les cares. Cèrcols ceràmics farcits de formigó armat coronen els murs i lliguen l’estructura a cada planta. Sobre aquests i mitjançant platines metàl·liques pengen els forjats prefabricats de biguetes i tauler estructural de fusta, garantint així la continuïtat estructural del mur portant. La fulla exterior de la façana s’executa mitjançant pilastres de pedra de marès de 40x50cm i panys de mur de pedra de marès de 10cm de gruix sobre una doble llinda de bigues tauló recolzades entre pilastres que protegeixen les persianes alacantines. El joc a l’especejament dels diferents elements expressa l’ordre intern de l’edifici i lliga la façana amb el pilar interior, vertebrador entre els diferents espais.
_
