0

Vallribera Arquitectes

house extension . Terrassa

Vallribera Arquitectes . house extension . Terrassa afasia (1)

Vallribera Arquitectes . photos: © José Hevia

Una altra casa entre mitgeres, una altra família de quatre membres, uns altres pares i dos altres fills. Un altre repte per assolir.

 

El projecte planteja una qüestió típica d’aquest tipus d’exercici: És millor reformar l’edifici original o enderrocar-lo per construir una obra nova? En aquest cas, la resposta no és evident. Per una banda, la part que dóna al pati té l’estructura malmesa per la nul·la conservació de la coberta i l’escala s’ha d’enderrocar perquè no permet encabir una plaça d’aparcament (requisit indispensable per als clients). Això fa que s’hagi de construir un nou volum important. Per l’altra, l’edifici original manté l’encant de les cases de fa cent anys i la resta d’envoltant i estructura es pot aprofitar.

L’estratègia de la intervenció respondrà a l’estat de l’edificació que s’acaba de descriure. Tots els elements existents que es poden mantenir es mostren sense revestiments i es pinten. Totes les parts noves, el forjat de l’escala, el volum que amplia la casa cap al pati i el nou altell que aprofita l’alçada de la part central sota-coberta es resolen mitjançant una estructura de panells de fusta laminada de gran format (panells CLT). Aquests panells queden vistos. D’aquesta manera, els elements nous de fusta, llisos i continus, sense pintar, contrasten amb els elements vells, bigues, cairons, maons i enguixats, juxtaposats i irregulars, pintats de color blanc.

La distribució de l’habitatge es desenvolupa encadenant les estances en una successió contínua, on s’alterna allò vell-blanc i allò nou-fusta. En planta baixa, un primer espai amb el cancell i un altell d’emmagatzematge dóna pas al garatge. El rebedor, un bany de cortesia i l’escala fan de filtre abans d’entrar a la cuina-menjador. La sala d’estar connecta la cuina amb el pati. El pati es divideix en una terrassa, un jardí i un últim espai pavimentat. En planta primera, l’habitació principal amb façana al carrer es separa de l’escala amb un nucli de banys. Des de l’escala, l’estudi es pot obrir o tancar a la zona de dormir dels nens, la sala de jocs amb armaris i a la terrassa. La continuació de l’escala porta a l’altell, un únic espai diàfan que s’aboca a l’estudi.

Les solucions constructives per la part nova (façana i coberta) permeten resoldre l’aïllament tèrmic evitant els ponts tèrmics. La nova façana i les mitgeres exposades es revesteixen amb aïllament tèrmic per l’exterior arrebossat amb morter flexible (sistema SATE). A les cobertes, tan la nova com l’existent, es col·loca poliestirè extruït. La façana del carrer s’aïlla per l’interior amb un trasdossat de cartró-guix i llana de roca. El forjat existent es reforça per evitar el fimbrament amb una nova capa de compressió de formigó polit que serveix de paviment. Es canvien totes les fusteries i s’instal·len persianes orientables per al control solar. S’aconsegueix la rehabilitació energètica de la casa i de la resta de prestacions.

Considerem assolit el repte, si hem resolt els problemes dels clients donant quelcom més.
_